DINÀMIQUES URBANÍSTIQUES AUTODESTRUCTIVES. UN EXEMPLE: LA PARTIDA BOVALAR

Pura Duart, professora de Sociologia de la Universitat de València

A la zona oest de la ciutat, en direcció a Borriol, trobem la partida del Bovalar. Concretament entre el camí del Collet i el camí de Borriol a la costa, i entre la quadra tercera (la del Mercat d'Abastos) i la quadra segona. El bovalar antigament era el lloc on pasturaven els bous, un terreny no conreat, cobert de vegetació natural. Avui en dia, la majoria de propietaris del bovalar són jubilats amb el seu hort. Gent amb baix poder adquisitiu i amb uns hàbits de vida basats en les relacions socials properes. Aquests conviuen amb els propietaris i les propietàries d’algunes cases escampades per la partida. Al bovalar les relacions entre el veïnat encara es basen en la convivència veïnal més enllà de la mercantilització de les relacions personals, la individualització i l’inexistent sentiment de col•lectivitat. Aquest modus vivendi ha configurat la personalitat de la partida.
Els propietaris de les cases, malgrat pagar la contribució, es troben insegurs per la manca de cobertura legal per als habitatges en sòl rústic. Juntament a aquests xicotets propietaris trobem un grup molt reduït de propietaris amb grans extensions d'horts que seran els grans beneficiats per l'operació urbanística que més endavant anem a explicar.
Aquest espai ha segut assenyalat per l’Ajuntament per a construir habitatges de protecció oficial i de renda lliure. Abans de les últimes eleccions municipals la premsa oficial ja va publicar que al bovalar es pretenia construir. Els propietaris s'assabenten aleshores (El Mundo, 26/02/03, Levante, 04/04/03) i decideixen acudir a l'Ajuntament per veure com està la situació. En l'Ajuntament afirmen no saber-ne res, diuen que ho ha publicat un periodista però que no és cert. Una vegada han resolt el malentès tornen cap a casa. Passen les setmanes, el PP guanya amb majoria absoluta les eleccions municipals, i de nou la premsa publica un nou article mencionant la partida bovalar com el lloc triat per a promoure els pisos protegits i els habitatges de renda lliure (El Mundo, 02/11/03). La gent del bovalar, en la seua gran majoria jubilats amb poc poder adquisitiu, de nou acudeixen a informar-se i aquesta vegada des de l'Ajuntament vacil•len però continuen sense corroborar-ho.
Amb l'última visita la intranquil•litat s'apodera dels xicotets propietaris de casetes i horts del bovalar. De nou passen les setmanes i ningú es posa en contacte amb ells fins que el passat dijous 27 de novembre l'Ajuntament requalifica els terrenys d'una part de la partida bovalar, passant de sòl rústic a urbanitzable. La notícia de nou ix a la premsa local, s'esperen construir 897.380 metres quadrats.
Una nova maniobra urbanística en què trobem molts aspectes a analitzar tant de les pràctiques urbanístiques pròpies de la dreta reaccionària com de l’immens poder de l'urbanisme de cara a canviar d’un dia per a d’altre formes de vida tradicionals i modificar el paisatge.

COM FUNCIONA AÇÒ DE L'URBANISME?
L'any 1994, l’aleshores president de la Generalitat Joan Lerma, va aprovar la llei reguladora de l'activitat urbanística (LRAU). Aquesta llei crea una figura urbanística nova: l'agent urbanitzador. Aquest pot presentar a qualsevol Ajuntament un Pla d'Actuació Integrada (PAI). Mitjançant el PAI l'agent urbanitzador s'encarrega de realitzar la reparcel•lació per urbanitzar i de les infraestructures de l'àrea d'actuació (llum, vials, clavegueram, etc.). Els diners de la urbanització els decideix l'agent urbanitzador i aquests els paguen únicament els propietaris. Donada la situació és el torn de l'Ajuntament d'aprovar el PAI. En cas afirmatiu pot convertir-se en tot un patiment per a moltes famílies. Les situacions que s'han arribat a produir —moltes pèrdues patrimonials— han arribat a ser denunciades per 17 ambaixadors, el Finantial Times i la BBC (El Temps, 20-26/5/03).
Aquesta legislació ha permès un revival de l'urbanisme desarrollista del franquisme amb la diferència que aleshores es va viure l’anomenat baby-boom i les migracions cap a les ciutats i actualment, encara que la població de Castelló ha augmentat un 18,3%, segons les dades de l'Ajuntament, el creixement d’habitatges buits més els habitatges en construcció supera amb escreix els nous vinguts a la ciutat. En concret, a les comarques de Castelló hi ha més d’un 18% d’habitatges buits, 61.127 habitatges buits d’un total de 327.632 (Levante, 8/01/04). Si amb el franquisme es van portar a terme desfetes com els enderrocaments d'edificis modernistes, avui en dia, cal sumar a les aberracions urbanístiques el patiment dels molts propietaris espoliats.
En el cas de la partida del bovalar la situació es troba:
S'ha realitzat l'exposició al públic de la modificació del PGOU dels 879.380 metres quadrats del bovalar, que han passat de sòl rústic a sòl urbà residencial. Als propietaris, el regidor d’urbanisme Alberto Fabra ja els ha anunciat que seran recompensats amb dret d'edificabilitat en el nou solar urbà i ha suspès de moment les llicències d'edificabilitat del bovalar. També els ha informat que no deixaran cap habitatge actual en peu, per a convertir tota la zona en un espai de blocs amb un mínim de cinc altures.
Tanmateix, el fet que el regidor no menciona és que amb la LRAU la despesa que suposa urbanitzar és difícilment assumible per als petits propietaris amb rendes baixes, a banda de l’expropiació forçosa per a dotacions públiques com la llum, els vials, el clavegueram, etc. També hem de tenir en compte que un grup de petits propietaris amb interessos diversos sempre ho tindrà més complicat per arribar a un acord enfront d’una constructora, la finalitat de la qual és fer aquest tipus de feina. Açò s’explica molt bé amb la teoria de l’acció col•lectiva de M. Olson:
Una solució per als xicotets propietaris seria pressionar per aconseguir els seus objectius, però aquesta pressió és més efectiva en una gran empresa constructora, degut al menor tamany del grup (i per tant un major control dels aprofitats, major probabilitat que l’acció siga decisiva, una major proporció en el benefici, costos d’organització, llindars menors i el benefici de cada subjecte és un benefici net), homogeneïtat dels agents, incentius selectius positius o negatius i béns privats.
Tot i això la gent que viu a la zona afectada ja s’ha organitzat per defendre les seves vivendes. En un recorregut pel bovalar ens sosrprendran les pintades contra l’abús urbanístic. Ja s’ha creat una associació veïnal i s’han presentat al•legacions. El veïnat dels camins Mestrets-Poble Sec reivindiquen el seu dret a gaudir dels seus masets, majoritariament habitats durant tot l’any. L’ajuntament pretén construir nous habitatges a costa de soterrar una cinquantena de masets afectats per la tupinada urbanística.

ELS HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL.
Els habitatges de protecció oficial naixen amb la finalitat de facilitar l'accés a l’habitatge a un preu assequible. La Constitució diu que tothom té dret a un habitatge. Tanmateix ara que es celebren 25 anys d'aquesta pocs són els governants que fan autocrítica sobre la seua aplicació. Els habitatges socials projectats al bovalar vindran a valer uns 20 milions de pessetes. Un preu assequible per al jove precari?.
La iniciativa no sols naix de l'Ajuntament. Des del seu origen l'Associació d'empresaris de la construcció de Castelló —APECC—, el capital local de tota la vida, es presenta colze a colze amb l'Ajuntament per participar activament, sense complexes d'ocultar enriquiments i monopolis sense fre. Per altra part, trobem que els habitatges ja naixen estigmatitzats. En el discurs del regidor d'urbanisme, Alberto Fabra, l'home que fa ombra al nostre honorable batlle neofranquista, es parla de la urbanització de la partida bovalar com una compaginació entre habitatges de protecció oficial i habitatges de renda lliure per tal de no crear guettos. Sembla que encara pesen exemples com la Marie-Claire o Sant Llorenç, exemples d'una perifèria empobrida en gran part pel desconcert urbanístic. També i dins de la visió liberal del regidor, aquesta compaginació respon a la necessitat que els compradors amb més aspiracions puguen triar entre millors i pitjors habitatges. Les de primera per als rics, i les de segona per als necessitats.

Les V.P.O. augmenten l’especulació
L’especulació, com a operació consistent a comprar un bé (en aquest cas un terreny) amb la intenció de revendre’l i obtenir un benefici important, també s’ha fet present a la partida bovalar. La valoració del sòl feta per l’Ajuntament és de 50 euros el metre quadrat. De fet, s’estan comprant terrenys a 90 euros el metre quadrat (Mediterráneo, 18/12/03). A més, l’efecte especulatiu farà que aquesta quantitat es duplique o es triplique augmentant encara més el benefici.
L’especulació ha creat noves necessitats on no les hi ha, en aquest cas amb la vivenda. Mentre no es paren de construir noves vivendes a preus astronòmics hi ha 61.127 habitatges buits a Castelló i comarques, un 52% més que en el 91, duplicant-se el creixement d'aquests respecte a València i Alacant (Levante, 09-07-03). Habitatges amb els quals sols s'està especulant, mentre els pisos es revaloritzen segons les dades d'APECC, fins a un 30% en 5 anys, per a obtenir grans beneficis privats.

QUÈ HAVÍEM D'ESPERAR D'ALBERTO FABRA?
Alberto Fabra, l'hereu del difunt Víctor Falomir en política urbanística (aquell geni que va fer el PGOU de l'any 98 en el qual es mesuren els metres quadrats de les rotondes com a zones verdes), és l'administrador solidari (sic) de l'empresa Territorio y Urbanismo SL (El País, 16/4/03). Alberto Fabra, en el temps que no treballa de regidor d'urbanisme, es dedica a realitzar programes per al desenvolupament urbanístic del sòl juntament amb l'aparellador de l'Ajuntament d'Orpesa, antic candidat d'Unió Valenciana per Castelló (no sabeu el nom del tipet? ). On està la diferència entre el seu treball públic i el privat? Difícil de provar.
Tot i això, Alberto Fabra va amagar la seua feina, fins a què en el jutjat número 1 de Castelló li van preguntar en una investigació sobre un presumpte delicte de tràfic d’influències, prevaricació i falsificació amb LUBASA pels terrenys de l'antiga estació de Renfe. Tot un personatge que no va poder continuar negant davant del jutge, la ridícula línia divisòria entre la seua feina com a administrador d'una assessoria urbanística i com a encarregat de política urbanística de Castelló. Aquest geni de l'urbanisme, família dels Fabra, el del deliri golfístic, del Cossi de tota la vida, eixa tradició de cacics amb denominació d'origen, no deixa de ser malgrat la seua rellevància pública la titella obedient d'un capital (destacant per metres quadrats adjudicats LUBASA i la vídua de Gimeno) devorador.

QUÈ HAVÍEM D'ESPERAR D'ALBERTO FABRA?
El Bovalar era un espai públic segles enrere destinat a la pastura dels bous per a les tasques agrícoles, molts anys després privatitzat i dividit en parcel•les, per a finalment i fins al moment, destinar-se al regadiu. Amb aquesta maniobra urbanística, més enllà de l’especulació i de les v.p.o., es deixa entreveure un model que allunya a la perifèria les noves construccions de la ciutat, i sols proposa com a via de comunicació entre la perifèria i el centre la xarxa viària, és a dir, l’automòbil. A la gent, en general, ja no li importa viure a distància, només estar ben connectat amb el lloc de treball, i els governants, per la seua part, impulsen amb les seues polítiques urbanístiques una motorització forçosa sense cap altra alternativa.
Al nostre entendre es pronostica una transformació del perfil de l’habitant cap a un model de veïnat de ciutat-dormitori que resideix en espais on desapareix el sentiment de col•lectivitat, i les relacions veïnals no van més enllà de la compra-venda de serveis. Unes relacions basades en l’intercanvi monetari diluint-se quasi tota sociabilitat no monetaritzada.
“El tipus d’habitant que ocuparà les noves cases és amb tota probabilitat, com la major part dels ciutadans “estandarditzats”, més usuari que veï.” (Pura Duart, professora de Sociologia de la Universitat de València, a http://www.salvemelcabanyal.org/, en referència al Cabanyal).